La Comissió Onze de Setembre de Badalona ja té a punt els actes populars per celebrar la Diada

El diputat alemany de Die Linke, Andrej Hunko, serà el convidat d’enguany en un acte on destacaran les reivindicacions feministes i ecologistes

La Comissió Onze de Setembre de Badalona organitza per novè any consecutiu l’acte més populars i reivindicatius de la Diada a la ciutat. Aquesta comissió, que està integrada per una trentena d’entitats, tant culturals, socials com polítiques, va néixer amb la voluntat de celebrar la Diada de forma unitària i social, “més enllà dels actes folklòrics i festius, i com a reivindicació dels drets socials i nacionals”. L’acte començarà a les 20.30 hores amb el tradicional sopar popular a la Plaça dels Països Catalans, amb un preu de venda al públic de 8 euros i que inclou amanida, fideuà, aigua, vi i la torxa per a la marxa.

Després de sopar, es faran els parlaments, que enguany aniran a càrrec de l’alemany Andrej Hunko, diputat per Die Linke al Bundestag, que estarà de visita a Barcelona per participar de les diferents celebracions de la Diada; i d’una delegació de ‘Cap dona en l’oblit’, col·lectiu que reivindica el paper protagonista de les dones catalanes que pateixen repressió política i que són sovintment invisibilitzades: conselleres, batllesses, mestres, activistes…

La comissió, formada per entitats locals de diferent caire social, veïnal, polític i cultural, reivindica a través del seu manifest una Diada Nacional de Catalunya popular i reivindicativa amb els drets socials i nacionals del país. En el manifest d’enguany, la comissió unitària ha volgut lligar les flamants reivindicacions feministes i ecologistes a les aspiracions de democràcia i alliberament nacional de Catalunya. “La mirada feminista i LGBTI no ha de ser un apartat sectorial en la lluita d’alliberament nacional del nostre país sinó que l’ha d’impregnar de forma transversal, si realment volem canviar les nostres vides en aquest trosset de món que habitem”, resa el manifest. I afegeix: “Exercir el dret d’autodeterminació és una oportunitat per dotar-nos de noves institucions públiques que garanteixin el proveïment just dels béns i serveis que han de cobrir les necessitats bàsiques, però també que garanteixin la conservació i el manteniment de les condicions ambientals i ecològiques que els fan possibles.” El manifest també guarda un apartat per parlar de política local i envia un missatge a l’alcalde actual del PSC, a qui reclamen que “abandoni la seva postura de partit i trobi reclamacions de consens entre les forces democràtiques del Ple municipal, tal com han fet altres alcaldes que no són independentistes”. El manifest complet es pot llegir aquí.

Finalment, es farà una marxa de torxes fins a la Plaça de la Plana, on es farà la lectura del manifest i es cantarà Els Segadors i El cant de la senyera.

Els tiquets del sopar es podran comprar prèviament a diversos punts de venda físics: les llibreries El Full i Saltamartí, la gelateria Lillo Picó, VinsCarreras, Sabateria Crisol, al Garden Boter i a Esports Roig. El preu del sopar serà de 8 euros.

Manifest de l’Onze de Setembre Badalona de 2019

Enguany totes les entitats badalonines compromeses amb la sobirania i l’autodeterminació del nostre poble celebrem aquest 10 de setembre, com des de fa 9 anys, la Diada Nacional. Aquest any hem de seguir reivindicant la llibertat dels presos i les preses polítiques i el retorn dels exiliats i les exiliades, que porten gairebé dos anys en presó preventiva malgrat les demandes internacionals de llibertat com la del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides o d’Amnistia Internacional.

Hem de denunciar la farsa del judici contra els fets de l’1 d’Octubre que ha demostrat la nul·la independència del poder judicial i ha comportat que la fiscalia de l’estat compartís acusació amb la ultradreta. Aprofitem per exigir la fi de la judicialització de la política, a l’Estat Espanyol, a Brasil, a Turquia, a l’Equador i a tots els racons del món on s’ataca la llibertat i la democràcia mitjançant el lawfare. Alhora que expressem la solidaritat amb els i les encausades i amb les seves famílies, denunciem la guerra bruta de l’Estat contra els càrrecs institucionals catalans que actuen per mandat del poble. Aquesta tardor esperem la sentència del judici i tot apunta que persistirà la farsa, és per això que tota la societat catalana que lluitem per la llibertat, la igualtat i la democràcia hem d’unir esforços per tal de repensar els passos a seguir per poder posar fi al règim del 78 i avançar en els drets socials i nacionals. Unió d’esforços, que reclamem també als partits polítics.

Avui en dia el poble català ja no se sent compromès amb una Constitució espanyola nascuda a l’empara del franquisme, que no ens reconeix com a nació. Els catalans i les catalanes del segle XXI volem ser ciutadans i no súbdits d’un monarca imposat per una dictadura, volem prendre les regnes del nostre destí, forjant un país on els Drets Humans siguin la pauta del nostre cos legislatiu, contraposant la transparència als abusos i l’arbitrarietat, pròsper alhora que socialment just, i que participi de la construcció d’un nou model de societat arreu del planeta. Volem recordar que la nostra lluita és per aconseguir la República catalana. Només amb la República aconseguirem un país més just, més igualitari i on es respectin els nostres drets, la nostra cultura i la nostra llengua. Només respectant-nos a nosaltres mateixos, estarem en condicions d’acceptar la diversitat i lluitar per la justícia social.

Mentre el moviment feminista omplia els carrers durant la inacabada transició per la conquesta de drets bàsics com el divorci, l’avortament i el reconeixement de les violències i la lluita per l’alliberament sexual, afectiu i de gènere denunciava lleis retrògrades com la de “perillositat i rehabilitació social” i la “d’escàndol públic”, set homes tancats a un despatx redactaven una constitució que oblidava la meitat de la població. Un pacte entre elits que forjava les cadenes del règim del 78 en forma de falses llibertats i ens condemnava a la precarietat i a l’oblit d’una democràcia “modèlica”. Però no vam lluitar tant per quedar-nos a mitges. La República té nom de dona, de lesbianes, de gais, de trans… i, malgrat les petites victòries guanyades des de la lluita i la desobediència civil, el feminisme ha de ser avui dia la nostra garantia de ruptura amb aquell fosc règim patriarcal del 78 que torna a projectar les seves ombres a les institucions i als carrers. La mirada feminista i LGBTI no ha de ser un apartat sectorial en la lluita d’alliberament nacional del nostre país sinó que l’ha d’impregnar de forma transversal, si realment volem canviar les nostres vides en aquest trosset de món que habitem.

No podem oblidar la situació desesperada de les persones que fugen del seu país d’origen, arriscant les seves vides al Mediterrani, tot buscant un futur per elles i les seves famílies a la tan lloada Europa. Una Europa que els hi gira l’esquena, quan en altres situacions hipòcritament recolza els de Drets Humans, la democràcia i la humanitat. Catalunya és país d’acollida i la República Catalana no s’entendria sense una política integradora de cara a totes les persones desfavorides, vinguin d’on vinguin. Els últims temps a la nostra ciutat hem viscut la vergonya dels desnonaments. Famílies sense recursos, amb menors i fins i tot amb discapacitats a càrrec, han sigut expulsades de les seves llars, enviades al carrer sense cap altra opció, quan recordem que el dret a l’habitatge és un dret fonamental, un dret que per algunes persones s’ha convertit en un luxe. Com a societat de progrés no podem permetre que segueixi la situació actual. Hem d’impulsar noves polítiques d’habitatge, impedint que sigui un negoci per alguns i que esdevingui un veritable dret fonamental.

La nostra defensa conseqüent del dret d’autodeterminació avui dia no es pot entendre sense parar atenció als límits ecològics als quals hem arribat com a civilització. Hem pres consciència que no podem sortir d’aquesta crisi econòmica tot pretenent tornar al lloc des del qual hem entrat. Tenim la necessitat d’emprendre una reconversió social, econòmica i tecnològica orientada ecològicament. Una reconversió que faci front a la crisi energètica, a l’excés d’emissions de gasos i partícules que alteren l’atmosfera i el clima, a l’escassetat creixent de minerals, i a la pèrdua de la biodiversitat que fa possible la reproducció bàsica de les condicions de vida. Exercir el dret d’autodeterminació és una oportunitat per dotar-nos de noves institucions públiques que garanteixin el proveïment just dels béns i serveis que han de cobrir les necessitats bàsiques, però també que garanteixin la conservació i el manteniment de les condicions ambientals i ecològiques que els fan possibles.

A Badalona la Diada arriba enguany després d’unes eleccions municipals que, per la voluntat de tots els partits democràtics de fer fora el feixisme i el racisme de l’ajuntament, han tornat el PSC a l’alcaldia. Un PSC que fa falsa bandera de voler “governar per a tothom” i mantenir-se “neutral”. Falsa perquè, recordem la cita del referent anti-apartheid Desmond Tutu: “Si un elefant ha trepitjat la cua d’un ratolí i dius que ets neutral, el ratolí no apreciarà la teva neutralitat. Si ets neutral en situacions d’injustícia, has escollit el costat de l’opressor”. Per això exigim a l’alcalde actual de la ciutat que abandoni la seva postura de partit i trobi reclamacions de consens entre les forces democràtiques del Ple municipal, tal com han fet altres alcaldes que no són independentistes. El dret a decidir era una reivindicació de consens al Ple de Badalona el 2015 (també amb el suport del PSC), i també alguns càrrecs locals del PSC s’han mostrat a favor de l’alliberament dels presos i les preses polítiques. Si l’alcalde de Badalona i el seu equip de govern volen ser el govern de tothom, han d’estar al costat de les reivindicacions democràtiques del 80% de la població de Catalunya i han de seure i consensuar amb les forces que els hi van donar suport com alcalde instrumental per barrar al feixisme i el racisme que representa el PP a la ciutat.

Us animem doncs a participar en aquest Onze de Setembre per fer avançar Catalunya i construir així una república feminista, amb justícia social i ambiental i on els nostres drets i llibertats no siguin mai més vulnerats.

A les portes de les sentències pel judici farsa de l’1 d’octubre, no volem acabar el manifest sense exigir l’absolució dels nostres presos polítics!

VISCA CATALUNYA LLIURE! VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

Seguim exigint llibertat

Ens tornarem a reunir aquest 10 de setembre per exigir un cop més el dret del nostre poble de decidir el seu futur, i enguany ho farem amb amigues i companys a la presó i l’exili. Vine a fer sentir la teva veu!

Descarrega el cartell
(Botó dret del mouse + ‘Desa l’enllaç com a …’)