Manifest de l’onze de setembre del 2015

 

Per cinquè any consecutiu, les entitats badalonines compromeses amb el poble català ens apleguem per commemorar la nostra Diada Nacional. A més a més, gràcies als vots de la ciutadania, ara ho podem fer en un escenari polític municipal ben diferent d’anys anteriors.

 Avui la nostra ciutat està governada per forces progressistes que defensen de forma indestriable els drets nacionals i els drets socials com un tot indissoluble. Badalona ha deixat de ser una excepció dins el panorama nacional, ja que el govern municipal i la societat civil s’han aliat per eliminar la xenofòbia i les actituds autoritàries i populistes del govern anterior, i s’han aliat també per construir una ciutat socialment més justa.

 Darrerament, la societat ha pres consciència del poder que té quan s’organitza a l’entorn d’un objectiu comú, i l’efecte és imparable. Així, observem com a tot arreu dels Països Catalans s’ha foragitat una majoria absoluta de caràcter centralista i repressora amb la dissidència.

 El Principat de Catalunya esdevé, en aquest sentit, la punta de llança per a un canvi d’estatus jurídic per a tota la Nació Catalana.

 Malgrat tot, Catalunya encara està sota el jou d’un Estat que no la reconeix com a subjecte polític. Un Estat, l’espanyol, que exerceix una discrecionalitat en la legislació, sempre contrària als interessos dels catalans i les catalanes. Un Estat que utilitza les seves institucions per entorpir la voluntat del nostre Parlament.

 En són exemples ben clars els atacs al nostre sistema educatiu i a la Llei de pobresa energètica, el seu model d’infraestructures i comunicacions, i la prohibició de la consulta del 9N.

 Aquest mateix Estat, a través dels Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), ens deixa uns diners que abans ens han estat espoliats en nom d’una solidaritat entre territoris totalment mal entesa. Aquesta manera de fer, que nega la sobirania econòmica del poble català, impedeix, juntament amb les anomenades polítiques d’austeritat, que puguem mantenir un estat del benestar com el que correspondria a la nostra generació de recursos.

 Els catalans i les catalanes, hagin nascut on hagin nascut, siguin quines siguin les seves creences, la seva forma de vida o les seves capacitats físiques o psíquiques, han de poder decidir el seu futur.

 I això s’aconseguirà amb un poble mobilitzat i alerta al capdavant d’unes institucions democràtiques, transparents i netes de corrupció. Unes institucions que prioritzin el benestar de les persones, promoguin la democràcia participativa i defensin la nostra identitat, el nostre encaix i la nostra independència davant dels estaments internacionals.

 La societat civil va iniciar un procés que ens porta a unes eleccions de caràcter plebiscitari i constituent aquest 27 de setembre. Des d’avui mateix, diverses candidatures ens demanaran el vot, ja sigui per fer un pas endavant cap a la independència, per repensar la nostra relació amb l’Estat o per quedar-nos com estem. El poble català és prou madur per decidir què li convé i a qui ha de votar.

 Demà, l’expressió d’un futur millor prendrà la forma d’una riuada blanca que omplirà l’avinguda Meridiana de Barcelona per expressar que tres-cents anys més un no han estat suficients per sotmetre’ns.

 Visca la República catalana!